Acaba que empiezo

Les societats que han viscut tradicionalment tancades a l'exterior, a la comunicació i a la fusió real amb el seu entorn, i especialment amb les persones, tenen tics autoritaris. Quant no absolutament sectaris.
Avui és un dia de sorpreses. Membres d'aquestes societats tancades i encriptades en la seva veritat, han practicat el seu sectarisme envers la meva persona. Una pràctica múltiple i de diverses persones. Per un costat, el sectarisme emocional. Una persona que pensaves important en la teva vida i en la seva, practica el sectarisme emocional, anomenat també el menyspreu o la ignorància a un altre. Forma inequívoca de la seva misèria personal i la seva carència, la seva immaduresa, comportament mesquí en aquella persona que un consideres important afecta directament a la meva línia de flotació personal.
La gent no deixa de sorprendre
Per altre banda, l'orgull i la supèrbia inunda també el comportament de certes persones d'aquestes societats tancades a l'exterior, però que potser, amb la voluntat de fer una aparença diferent, son els primers en parlar de multiculturalitat, fusió, mestissatge.... L'aparença, mot que també caldria fer una reflexió profunda en un món a on la hipocresia es manifesta quotidianament.
Avui, sens dubte és un dia de absoluta sorpresa i, perquè no dir-ho, absoluta pena per tots ells.
Avui haig de viatjar cap a terres llunyanes i alegres

Cervino, Zermat. Suissa. Estiu del 2007