Una mirada, un mundo.
Las miradas reflejan algo más que un sentido directo al cerebro. La mirada,dicen, es el reflejo del alma. La mirada es el interior que se hace externo. La mirada, siempre observada y observante, es parte del ser y del estar.
Por una mirada un mundo...así empieza una bonita canción de Pablo Milanés, ese trobador cubano que tantas y tantas bonitas historias nos canta, y cada una de ellas, un mundo.
Hay miradas sinceras y otras perversas.
Hay miradas indiferentes y otras deferentes.
Hay miradas amorosas y otras frías.
Pero pocas miradas nos dejan indiferentes.
Esta que veis no nos puede dejar a nadie indiferente. Es de mujer, joven, alegre y algo loca, cambiante pero segura, aunque su apariencia nos pueda engañar. Es mirada tierna y amorosa, cálida y dulce. Mirada de fuerza expresada dócilmente pero, a la vez, decidida. Cada día me mira así, y cada día me damás fuerzas para salir adelante. Y ella, sin saberlo ni esperarlo, cada día está más fuerte para también seguir su camino.
align="justify">
Cuando observamos su mirada, algo cambia en nosotros.
es creuen en un instant
que dura una mil•lèsima de segon més
que la resta d’instants del món…
Dues mirades s’identifiquen,
es reconeixen,
comencen a familiaritzar-se
encara una mica tímides
Dues mirades juguen a fet i amagar,
s’amaguen darrera rostres somrients,
temoroses d’excedir-se
en la intensitat de la llum que envien
Dues mirades prenen confiança.
S’aprecien, encara sense saber res l ’una de l’altre,
encara sense saber de quin color
són els ulls que les dirigeixen
Dues mirades ja en són una,
ja no hi ha timidesa, ni temor, ni desconfiança,
es tornen transparents...
i obren les portes al seu interior
De sobte, una de les mirades perd el contacte.
És tan sols una espurna d’absència,
però l’altre, en seguir-la,
no troba el punt on ha quedat ancorada....
El temps cau a trossos,
les dues mirades perdudes en horitzons diferents
criant-se a poc, a poc i en silenci
en un lament solemne...
I les dues mirades deixen d’estar unides,
les corrents d’aire del destí
les ha fet virar en sentits diferents
i mai tornaran a compartir la mateixa llum...
Alias Amazonas
Si la bellesa del teu rostre t'obre les portes a la bellesa dels teus contums les mantindra obertes.
Millorar la capacitat d'enamorar es mes important, la forma de ser que la forma fer. Es a dir, l'important és que la forma de FER SIGUI CONSEQÜENCIA DE LA FORMA DE SER.
" LES PERsONES QUE ENAMOREN SON ÑES PERSONES QUE ES MILLOREN "
Les persones no ens volen pel que nosaltres necessitem d'elles sinó pel que elles troben en nosaltres.
ALIAS AMAZONAS