La perspectiva dóna una nova dimensió de la realitat o, a vegades, reafirmar encara més els postres primers sentiments.
La situació que ens envolta tot sovint pateix una transformació que va més enllà d’allò que podem controlar, que podem influir, que podem modular. Els desitjos dels altres, i sobre tot, els seus actes, esdevenen factors principals del nostre destí, en determinades causes.
L’observació des de la veritable distancia, sortint del nostre propi cos, més enllà dels sentiments que da vegades emboira les postres reflexions, permet observar els fets fredament, i si més no, ens prepara de forma diferent per enfrontar-nos amb ells.
El meu germà, que té en certs aspectes de la vida un raonament pragmàtic com is és tractes d’un assaig de la pragmàtica del cervell, sempre em diu: aquest problema té solució, perquè si no te solució, és que no és un problema, i per tant, fora del cap
Es clar que tot sovint, aquest raonament pot fer enfrontar-se de forma diferents als fets, però no dóna marge per establir altres vies de discurs, sobre tot a fets consumats.
Marfil esta preocupat/da per, sembla ser, una situació professional i emocional (o les dues juntes) que significa una profunda decepció.
La perspectiva poder et dona l’explicació del comportament de la persona o reafirma els teus primers sentiments
Jo he passat per moment difícil fa pocs dins del marc del treball. La perspectiva fa matissar els meus sentiments inicials i les persones que sempre han significat quelcom per a un, independent de com es puguin comportat puntualment, sempre seran especials, almenys per a mi. Això ho he aprés aquests dies, i sobre tot, reapareix en mi els dimarts al vespre o quant sento determinada cançó.
Altres persones, que es comporten en el medi professional com camaleons de pell translúcida de tantes capes que duen, sempre seran la pell final de la serp que cau cada cop que muda la seva capa per fer-la més rígida. Pell renovable, res important, res seriós, res vital, res que valgui la pena.
Hem d’aprendre l’higiene cerebral de la inhibició dels impulsos negatius respecte a les persones i als fets. Observar aquests aspectes de la vida que ens angoixen, emprenyen i ens fan malviure puntualment, com una fotografia de la realitat, present però fora nostre
Petons, ànims i força marfil
La situació que ens envolta tot sovint pateix una transformació que va més enllà d’allò que podem controlar, que podem influir, que podem modular. Els desitjos dels altres, i sobre tot, els seus actes, esdevenen factors principals del nostre destí, en determinades causes.
L’observació des de la veritable distancia, sortint del nostre propi cos, més enllà dels sentiments que da vegades emboira les postres reflexions, permet observar els fets fredament, i si més no, ens prepara de forma diferent per enfrontar-nos amb ells.
El meu germà, que té en certs aspectes de la vida un raonament pragmàtic com is és tractes d’un assaig de la pragmàtica del cervell, sempre em diu: aquest problema té solució, perquè si no te solució, és que no és un problema, i per tant, fora del cap
Es clar que tot sovint, aquest raonament pot fer enfrontar-se de forma diferents als fets, però no dóna marge per establir altres vies de discurs, sobre tot a fets consumats.
Marfil esta preocupat/da per, sembla ser, una situació professional i emocional (o les dues juntes) que significa una profunda decepció.
La perspectiva poder et dona l’explicació del comportament de la persona o reafirma els teus primers sentiments
Jo he passat per moment difícil fa pocs dins del marc del treball. La perspectiva fa matissar els meus sentiments inicials i les persones que sempre han significat quelcom per a un, independent de com es puguin comportat puntualment, sempre seran especials, almenys per a mi. Això ho he aprés aquests dies, i sobre tot, reapareix en mi els dimarts al vespre o quant sento determinada cançó.
Altres persones, que es comporten en el medi professional com camaleons de pell translúcida de tantes capes que duen, sempre seran la pell final de la serp que cau cada cop que muda la seva capa per fer-la més rígida. Pell renovable, res important, res seriós, res vital, res que valgui la pena.
Hem d’aprendre l’higiene cerebral de la inhibició dels impulsos negatius respecte a les persones i als fets. Observar aquests aspectes de la vida que ens angoixen, emprenyen i ens fan malviure puntualment, com una fotografia de la realitat, present però fora nostre
Petons, ànims i força marfil
Vall de Núria, gener del 2008
Nunca creí en el amor, pues nunca lo necesite, hasta que un dia me ilusioné. Alguien me dijo que siempre estaria a mi lado y que siempre cuidaria de mi, que nunca me haria daño y nunca volveria ha sentirme sola, pues era mi alma gemela y que a partir de entonces en todo momento estaria allí. Por un tiempo creí que la profunda soledad que sentia nunca mas la volveria a sentir y que era eso lo que me faltaba en la vida, amar a alguien mas de lo que me queria a mi. Por la ilusión que sentia me olvidé de que las palabras "siempre" y "nunca" no existian, pero para cuando me acordé de eso ya era demasiado tarde, habia entregado mi alma a mi amor.
Y ahora no se que hacer, pues mi alma la entregué, pero no se a quien, pues no exise aquel a quien se la di.
Y vuelvo a sentir la profunda soledad que havia en mi, pero ahora ya entiendo que siempre la sentiré pues vacia estoy sin mi alma y sin el alma de mi amor, aquel que me ilusiono con el "siempre" y el "nunca".
Escribir no és mi fuerte pero tampoco sentir.
Dime, que debo hacer?
….que hacer cuando te despiden…y el porque es algo extraño, confuso. Palabras pasadas que cuesta de verificar…palabra contra palabra…
Sientes una culpa y frustración interna. Después de dar energía esperando que florezca mas tarde la oportunidad dada…pero no es así.
Sus razones: …no somos compatibles de caracteres. Y otras escusas. Y como te quedas después de eso?
Si algú em pot donar unes paraules per saber que això passa oi ¿ i espero que d això…em pugui treure alguna cosa positiva…
Moltes gracies.
Un Diumenge increïble ! Si Si... he tingut la gran sort d'estar amb molt bona companyia molt, enriquidora. Hem reflexionant dels punts importa’ns de les relacions humanes dins del marc de la parella.
Em marcat 4 punts:
- La comunicació
- El sexe (enteniment com una altre forma d’expressar amb la persona estimada)
- El tindre en comú una activitat o possible activitat conjunta.
- Ser dos pilars amb cordes que es lliguin entres ells.
- Respecte i flexibilitat.
Dons be...em tingut feina...
Tot a començat a la platja gaudint del solete ! Xerra que xerra... però, escoltant amb atenció
( ment i cor ).
...desprès un dinar boníssim en un Japonès...xerra que xerra...alimentant-se la ment i l’essència de cada un. Magnífic!
...un Café a casa d'un ( repòs...em reflexió interna)
...cinema...pel•lícula amb mes dosis de reflexió...
...i com no segona part de tertúlia...
Conclusió: Estar be amb tu mateix...saber el que vols en aquest moments...i ser positiu...agrair i perdonar i perdonar te. I SOBRETOT ESTIMAR TE I ENAMORAR TE DE TU.
No tenim la resposta... però amb aquest exercici tan simple... ja estem prenen consciencia del que som.
MARFIL.
Perque les persones poden metir tan!? Com poden seguir el joc de il.lucionar a personas menys experrimentades i aprofitar el poder per aprofitar-se ? Com poden portar varis jocs a la veganada ? I estar tan enganyats de que tot s'acaba sabent!
Pena per ells i tristesa tambe !
Si hos ve degust i esteu amb anims! Cal llegir dos llibres. Magnifics per que cada u de nosaltres trobem la llum que portem dins !
I aconseguir fer el be per la dona com per l'home.
El secreto
de Byrne Rhonda
Edd. Urano, S.A
Las zonas erroneas
Wayne Dyer
Espero que creixeu molt amb aquets dos llibres.
Espero que aquelles persones que estiguin malament amb elles mateixes i per conseqüencia fagin malt altres.Es freni d'una vegada per totes!
Marfil.
Em guardo tots aquells malentesos, les males cares, les mentides, les discussions, la hipocresia i la falsedat… poso bona cara per seguir dins d’una estabilitat fràgil i forçada.
Sí, m’enganyo i enganyo. Què hi ha de dolent en que m’enganyi a mi mateixa sent plenament conscient dels meus actes?
I mirant les coses d’una altra manera, no enganyo als altres, simplement els mostro i els dic allò que de debò volen veure i sentir.
De què em serveix inflar el cap a una altra persona amb els meus problemes quan sé que ella també en té?
Callo i escolto. Escolto i ajudo. Ajudo i m’obliden.
“Gràcies, de debò, quan tinguis algun problema ja saps on sóc”. Finalment arriba el dia en que m’omplo de valor i humilitat i busco la persona que va dir-me això. Em deixa al carrer, sola i palplantada. Em refusa amb una excusa mal inventada i em sento petita, insignificant. Com una eina que ja ha acomplert la seva funció i ha de ser desada.
I, un dia, et trobes amb algú que de veritat vol ajudar-te. És un sentiment tan sincer que et sents atacat.
Et surt l’orgull per les orelles i defenses la teva postura, acceptada solament pel pas del temps, sabent que no tens raó. Desitjaria poder cridar, plorar, llençar aquest dolor que ara sento ben lluny… “No, gràcies”, dic mentre giro la cara.
He de canviar, ho vull i ho necessito.
No vull plorar perquè no pugui riure, no vull patir sense haver estat feliç abans, vull fer petons d’amor, mirar-me al mirall i veure felicitat. Vull plorar d’alegria, ser forta i positiva; saber superar les coses que em fan mal.
Deixar-me estimar i obrir el meu cor. Acceptar-me tal com sóc: amb les meves coses bones i dolentes. Pensar que, amb temps i esforç, podré arribar allà on ara se’m fa impossible imaginar-me.
Començar a viure la meva vida. Amb vosaltres. Amb tu. Amb mi.
Animns i anem a millorar !